Publicat a: Revista GiDona, núm. 61 - Desembre 2012
Ens apropem a les festes nadalenques; sent per molts considerades un motiu d’elevat risc pel control i manteniment del pes corporal. Tots a taula reunits!, ens preparem per a consumir una llista inacabable de plats tradicionals propis d’aquestes dates; i protagonitzem àpats llargs i copiosos, caracteritzats per fugir del què es considera un “menú equilibrat”. Res d’estranyar que prèviament la majoria de nosaltres acabem assumint un irremeiable guany de pes, fruit d’aquests excessos alimentaris.
Però, de fet, aquesta acumulació ponderal tant temuda sol ser deguda més a uns mals hàbits alimentaris ja plenament instaurats (del sumatori de costums, conductes i errors alimentaris que condicionen la nostra alimentació), que pròpiament a la ingesta calòrica excessiva dels diferents àpats d’aquests dies festius. El per què és ben senzill d’explicar.
Si tenim adquirits uns bons hàbits alimentaris, significa
que implícitament duem a terme:
· Una moderació en el consum d’aliments. És a dir, sabem quina és la freqüència de consum de
cadascun dels grups d’aliments i la solem respectar. També implica ser
coneixedor de les racions que s’han de consumir; i així ho solem dur a terme en
la seva preparació front fogons i damunt el plat. Per tant, en aquests àpats
ineludibles, admetem certament que cal ser una mica “permissius” (cal
adaptar-se a la situació), i que ens hem de permetre fer algun mos de cada
plat. Però, aquest principi imperant adquirit, fa que en consumim la quantitat
justa, i evitem sentir-nos culpables després de la ingesta.
· Preparació i consum d’àpats equilibrats. Si, donat el cas, s’és el responsable de l’organització
de l’àpat festiu, posseir coneixements sobre quins grups d’aliments han de
participar a un àpat en concret, de com cal combinar-los i preparar-los, suposa
un gran benefici. Perquè permetrà, amb antelació, fer-ne una selecció acurada i
una bona planificació dels plats que acabaran configurant cadascun dels àpats
nadalencs. En cas que no se’n sigui l’organitzador, per pròpia iniciativa podrem
escollir, de les diferents opcions de plats presents, quin pes en el consum
tindrà cadascun dins l’àpat en qüestió. I, per tant, gaudir de l’oportunitat de
poder-se atansar a un menú el més equilibrat possible.
· El compliment de les 4 a 6 ingestes d’aliments diàries recomanades. Aquest bon hàbit, sostingut en el temps, ha anat
“educant” gradualment el nostre metabolisme sobre com ha d’actuar front
excessos calòrics puntuals; de forma que aquests no han d’incidir en la nostra
reserva de greix corporal. També aquest hàbit ha permès mostrar al nostre
aparell digestiu i cervell com distingir la gana fisiològica de l’emocional.
Així doncs, complint-lo igualment al llarg d’aquestes diades, ens permet fer
front a les diferents temptacions alimentàries que se’ns poden presentar a
deshora (és indubtable que molts d’aquests aliments estan carregats de valors
simbòlics i emocionals). A més, indicar (en contra del que se sol pensar i fer)
que, “compensar” un àpat dens calòricament “saltant-se” l’àpat o els àpats
posterior/s és tot un error. De fet, seran aquests dejunis convinguts i
reiterats els que molt possiblement sí ens conduiran cap a l’indesitjable
increment de la nostra massa grassa corporal. Les ingestes calòriques
excessives en algun àpat i alteracions en les digestions tenen una simple
solució: aplicar l’anterior principi, el de moderació en cada àpat.
Et semblen suficients raons per a emprendre un canvi d’hàbits alimentaris? Un consell: pren-te tot el temps que calgui per a
reflexionar al respecte. Però sàpigues que el
què menges i com ho fas incideixen significativament sobre la teva salut i
fisiologia!
